Lumes

La “demotanasia” és el procés pel qual a causa d'accions polítiques o omissió de les mateixes es provoca la desaparició de la població d'un territori. La mort per despoblació és lenta i silenciosa. Despietada amb el territori, la naturalesa i el patrimoni. La situació no és menys dramàtica per a les persones que habiten o, més aviat, resisteixen en els entorns rurals. Aquestes que viuen en la més absoluta solitud en una silenciosa, silenciada i mal anomenada Espanya buida. En realitat, encara no ho està.

Europa és el continent més envellit del món. Una de les regions més afectades per l'envelliment segons Eurostat és Galícia. Existeix un elevat percentatge de persones majors amb falta d'autonomia residencial o amb un cert grau de dependència que es resisteixen a abandonar les terres en les quals porten vivint tota una vida.

Gran part de la població envellida es veu abandonada en aquestes zones amb falta de cures i unes cobertures sociosanitàries molt limitades. Són territoris tradicionalment minifundistes a causa de la sinuosa orografia que fa que la producció intensiva resulti impossible. L'actual mercat voraç de macro producció i sobreproducció, la falta de qualitat en les telecomunicacions i connexions provoca que la piràmide demogràfica de la majoria dels territoris tingui forma invertida. Existeixen nuclis poblacionals en els quals la piràmide ni tan sols presenta una base a causa de la baixa natalitat i al massiu èxode rural. La despoblació de l'entorn rural és una dona les causes dels nombrosos problemes mediambientals com l'augment en la voracitat dels incendis forestals o l'increment de l'erosió del terreny. Si no hi ha canvis radicals sobre aquest tema: la defunció dels últims habitants rurals portarà amb si la mort d'un model social i llavors sí que serà l'Espanya buida.