Santi Donaire
HASTA QUE LA TIERRA AGUANTE
Espanya és el tercer exportador de fruites i verdures del món, només després dels EUA i la Xina. Aquesta posició col·loca al nostre país en un lloc protagonista dins de la producció industrial d'aliments mundial. Ser líders mundials o europeus en producció d'aliments com el mango, l'alvocat, la maduixa, l'oli d'oliva o la carn de porc, provoca que tant el territori i els seus recursos naturals, així com les persones que l'habiten, estiguin orientades i destinades a la màxima producció i rendibilitat econòmica, allunyats de qualsevol equilibri amb el medi ambient o els drets més bàsics de les persones.
Hasta que la tierra aguante és una recerca periodística i visual, una ruta per l'Espanya interior i els grans centres de producció d'aliments per a analitzar les conseqüències ambientals, socials i sanitàries d'un model de producció alimentària ancorat en la cobdícia i que nega els límits de la capacitat biològica del planeta. L'agricultura i la ramaderia tenen un paper molt important en l'avanç del canvi climàtic, amb un consum d'enormes quantitats d'aigua, una explotació del sòl i els seus nutrients, una generació de residus i contaminació que banyen els nostres rius i aqüífers i una mà d'obra en règim de semiesclavitud.
Però aquest projecte també és una crida a la reflexió a les ciutats i al model de consum contemporani urbà. L'explotació sense fi dels recursos i les persones de l'entorn rural per part de grans multinacionals respon, en part, a un model de consum que no mira ni sent les ferides que genera i que no respon a cap cicle natural o humà. Produïm com consumim i viceversa.
Sobre l'autor:
Santi Donaire va néixer a Jaén (Espanya) en 1988. Va estudiar les llicenciatures de Periodisme i Comunicació Audiovisual en la Universidad Rey Juan Carlos de Madrid, i posteriorment va ampliar la seva formació fotogràfica en la mítica escola Blankpaper. Ha treballat durant 7 anys com a fotoperiodista en l'agència de notícies EFE i la European Pressphoto Agency (EPA). El seu treball ha estat publicat en mitjans com la revista Time, The Washington Post, El País, Le Monde. En 2018 va obtenir el tercer lloc dels premis POYI en la categoria de General News, a més de ser participant del Premi Rey de España de Periodisme, per un reportatge publicat en The New York Times sobre nens contrabandistes de gasolina entre la frontera de Veneçuela i Colòmbia. Actualment el seu compromís gràfic se centra, principalment, en la denúncia de les vulneracions de drets humans en qüestions relacionades amb la migració, la memòria històrica o el canvi climàtic. En els últims anys ha abordat, des de diferents perspectives, les conseqüències de la dictadura militar al seu país, però sempre amb la intenció d'analitzar la memòria col·lectiva i el trauma històric que perviu i acompanya a la societat espanyola.
