Cartas a Mariví

Cartas a Mariví, mostra produïda i comissariada per Photographic Social Vision, és fruit de la recerca de Samuel Nacar sobre una generació abocada a la precarietat, joves sense oportunitats en la seva terra, que emigren a les grans ciutats de la península. Abandonen l'Espanya perifèrica, un territori sobre el qual gairebé mai es compta res i el desmantellament industrial del qual produeix un progressiu abandó, generant una Espanya buidada.

Nacar ha recorregut gairebé 12.000 quilòmetres de perifèria espanyola, detectant un patró que es repeteix: el col·lapse el troba a Linares (Jaén), titllada de “ciutat amb més atur d'Europa” des que fa ja una dècada tanqués la fàbrica d'automoció Santana; la desindustrialització la situa a Andorra (Terol), localitat que rivalitzava en nivell de vida amb Estocolm, fins que va arribar l'anunci de tancament de la central tèrmica d'Endesa; i la resistència la troba en A Mariña (Lugo), on un 30% del PIB de la província depèn de l'americana Alcoa, una de les majors productores d'alumini del món, on els treballadors han assumit parar temporalment la producció per a impedir el possible tancament de la fàbrica.

Un procés imparable que s'estén de Cadis a Lleó, per províncies que una vegada van ser riques i avui veuen marxar a la seva joventut. Samuel Nacar dona veu a aquests i aquestes joves, que no troben futur en les seves localitats d'origen, davant el convenciment que allí mai podran exercir el treball per al qual es van formar, optar a comprar un habitatge o plantejar-se si més no tenir descendència.