Samuel Nacar
Cartas a Mariví
La búsqueda de nuestra generación para encontrar un lugar en este mundo.
Cartas a Mariví, mostra produïda i comissariada per Photographic Social Vision, és fruit de la recerca de Samuel Nacar sobre una generació abocada a la precarietat, joves sense oportunitats en la seva terra, que emigren a les grans ciutats de la península. Abandonen l'Espanya perifèrica, un territori sobre el qual gairebé mai es compta res i el desmantellament industrial del qual produeix un progressiu abandó, generant una Espanya buidada.
Nacar ha recorregut gairebé 12.000 quilòmetres de perifèria espanyola, detectant un patró que es repeteix: el col·lapse el troba a Linares (Jaén), titllada de “ciutat amb més atur d'Europa” des que fa ja una dècada tanqués la fàbrica d'automoció Santana; la desindustrialització la situa a Andorra (Terol), localitat que rivalitzava en nivell de vida amb Estocolm, fins que va arribar l'anunci de tancament de la central tèrmica d'Endesa; i la resistència la troba en A Mariña (Lugo), on un 30% del PIB de la província depèn de l'americana Alcoa, una de les majors productores d'alumini del món, on els treballadors han assumit parar temporalment la producció per a impedir el possible tancament de la fàbrica.
Un procés imparable que s'estén de Cadis a Lleó, per províncies que una vegada van ser riques i avui veuen marxar a la seva joventut. Samuel Nacar dona veu a aquests i aquestes joves, que no troben futur en les seves localitats d'origen, davant el convenciment que allí mai podran exercir el treball per al qual es van formar, optar a comprar un habitatge o plantejar-se si més no tenir descendència.
Sobre l'autor:
Samuel Nacar (Barcelona, 1992) és un fotògraf documental i realitzador centrat en temes de migració, conflicte social i despoblació. Respecte a la migració, explora aspectes clau com l’impacte de l’emigració massiva en les comunitats que queden enrere i com les rutes migratòries s’erigeixen en espais de resistència. La seva feina està profundament arrelada a la regió mediterrània, explorant les seves transformacions socials, econòmiques i mediambientals.
Ha treballat com a col·laborador freelance per a Ruido Photo i Revista 5W, entre d’altres. Va començar la seva carrera com a periodista independent cobrint la crisi de refugiats a Lesbos el 2015. Des d’aleshores, ha passat més d’una dècada documentant el sistema fronterer europeu i les violacions de drets humans a tot el continent.
El seu treball ha estat reconegut amb premis com el World Press Photo 2025 a la categoria de Reportatges de la regió d’Àsia Oriental pel seu projecte “Les ombres ja tenen nom”. Actualment, desenvolupa el documental “Taranta” sobre la desindustrialització i la despoblació a Espanya i continua treballant en com l’èxode al llarg de la ruta migratòria atlàntica afecta els que es queden als països d’origen.
